Transsecte Aiguafreda, 8 de maig 2010

El dissabte passat amb l'Elisenda, en Dani i la Marta Jové varem fer el transsecte de la cala d'Aiguafreda. El número d'espècies no va ser tant elevat com les últimes immersions (17), probablement perquè tant l'Eli com jo estrenàvem càmera nova i no estavem tant al cas de buscar opistobranquis. Va destacar la troballa de dos Dendrodoris limbata. La llista de les espècies observades:

1. Aplysia parvula 1
2. Calmella cavolini 1
3. Chromodoris krohni 1
4. Crimora papillata 1
5. Cuthona caeroluea 2
6. Dendrodoris limbata 2
7. Diaphorodoris papillata 2
8. Doto koenneckeri 2
9. Elysia timida 50
10. Elysia viridis 1
11. Flabellina pedata 4
12. Hypseolodoris fontandraui 1
13. Hypselodoris villafranca 1
14. Peltodoris atromaculata 2
15. Polycera quadrilineata 9
16. Thuridilla hopei 1
17. Tritonia striata 2

Guillem Mas

Calma glaucoides a Jòncols!!

El passat dijous vaig fer una capbussada ràpida a Cala Jòncols amb la botella de 6 litres. Donat que a la cala hi ha poca roca, pràcticament només vaig mirar sota les pedres entre els 2 i 3 metres de fondària. Entre les espècies observades, un bimbo per mi: Calma glaucoides, una espècie que fa temps que li tenia ganes... La resta:

1. Aldisa banyulensis: 1 exemplar sota una pedra.
2. Calma glaucoides: un exemplar sota una pedra i dos exemplars sota una altra fent la posta.
3. Elysia timida: 10-12 exemplars.
4. Facelina annulicornis: un exemplar sota una pedra.
5. Facelina rubrovitatta: un exemplar entre les fulles de posidònia.
6. Aeolidiella alderi: 1 exemplar molt ataronjat sota una pedra.

Calma glaucoides

Aeolidiella alderi

Facelina annulicornis

Quant amplia la meva càmera?

Avui he tingut una animada conversa amb l'amic Oriol Torrents, on discutiem quina ampliació és la màxima que es podia aconseguir amb els diferents elements fotogràfics que fem servir quan busquem nudibranquis al mar. Tots sabeu que els nudibranquis son molt petits, i per tant, com que tots volem que els detalls es vegin el màxim de bé, volem la màxima ampliació.

Qui més qui menys acaba fent servir els excel·lents objectius macro de Nikon, però algú s'ha plantejat bé si es poden millorar els resultats que obtenim habitualment? Penso que l'Oriol m'ha convençut amb els seus arguments, així que els he volgut compartir amb vosaltres, amb l'ànim d'escoltar també la vostra opinió.

La discusió va començar mentre parlàvem de quina configuració fotogràfica portàvem sota l'aigua... Jo li vaig explicar que porto una càmera Nikon D300 (sensor de 12mpx amb format APS-C) amb un un objectiu Nikon Micro Nikkor 60mm 2.8 i un teleconvertidor Kenko 1,4x.

+

Amb l'objectiu 60mm sol i enfocament a infinit podem obtenir aquesta foto d'un regle:

Aqui comprovem que, al màxim que ens podem acostar, obtenim 23mm

Com que la mida d'un sensor APS-C és de 23,4 x 15,7mm, aquests 23 mm del regle visibles a la foto ens confirmen que l'objectiu ha assolit la relació d'ampliació aproximada de 1:1. Fent quatre números: 23,4  (aps-c) / 23 (regle) = 1,01739 ~ 1:1   és a dir, ampliant al màxim la foto, aquesta té la mateixa mida que el subjecte retratat.

Si posem el teleconvertidor 1,4x entre mig de la càmera i la lent, obtenim aquesta foto a la màxima ampliació:

Comprovem que, al màxim que ens podem acostar, obtenim 16mm

Un cop més, com que la mida d'un sensor APS-C és de 23,4 x 15,7mm, aquests 16 mm del regle visibles a la foto ens confirmen que l'objectiu ha assolit la relació d'ampliació aproximada de 1,4:1. Fent quatre càlculs: 23,4 (aps-c) / 16 (regle) = 1,4625 ~ 1,46:1 és a dir, ampliant al màxim la foto, aquesta té una mida un 46% més gran que el subjecte retratat.

No content amb això, l'Oriol em va convidar a un altre exercici, canviant l'objectiu de 60 mm per un objectiu Nikon Micro Nikkor 105mm 2.8 i, per acabar-ho d'arrodonir, submergim el conjunt sota l'aigua, per aprofitar qualsevol efecte d'ampliació que ens proporcioni el líquid element...:

Amb l'objectiu 105mm i el teleconvertidor 1,4x, amb enfocament a infinit podem obtenir aquesta foto d'un regle (en una piscina... l'aigua ens ajuda ampliant i apropant una mica la imatge):

On comprovem que, al màxim que ens podem acostar, obtenim 17mm

Repetint els càlculs d'abans, aquests 17 mm del regle visibles a la foto ens confirmen que l'objectiu ha assolit la relació d'ampliació aproximada de 1,37:1. Fent quatre càlculs: 23,4 (aps-c) / 17 (regle) = 1,3764 ~ 1,37:1 és a dir, ampliant al màxim la foto, aquesta té una mida un 37% més gran que el subjecte retratat...
 
Algú s'estranya que aquesta configuració -amb un objectiu 105mm- ampliï una mica menys que l'objectiu de 60mm ?  Jo sí, però els números canten...
 
Una darrera prova en piscina, afegint una lent humida Subsee davant l'objectiu de 105mm i el teleconvertidor...

Ens dona aquesta imatge del regle:
 

On comprovem que, al màxim que ens podem acostar, obtenim 8,25 mm

Repetim els càlculs un cop més, i aquests 8,25 mm del regle visibles a la foto ens confirmen que l'objectiu ha assolit la relació d'ampliació aproximada de 2,8:1. Fent quatre números: 23,4 (aps-c) / 8,25 (regle) = 2,8363 ~ 2,84:1 és a dir, ampliant al màxim la foto, aquesta té una mida un 284% més gran que el subjecte retratat, gairebé tres vegades la mida del bitxo retratat...

Certament que després d'això em busco una lent humida demà mateix, per quan la ocasió s'ho mereixi.

Espero que hàgiu trobat aquesta "classe" pràctica una mica il·lustrativa... Algú pot millorar aquests resultats amb una altra configuració?

Fins la propera !

(c) Miquel Pontes i Oriol Torrents, 2010

Observacions Punta del Ferro, 1 de maig del 2010.

El passat dissabte 1 de maig varem quedar l'Enric, en Jordi i jo mateix a la "depu" de l'Escala per fer una immersioneta de seguiment de bon matí. La mar estava tranquil·la, ja per sobre dels 15 ºC, i amb una visibilitat força bona, per sobre dels 10-12 metres.

La immersió va ser força productiva, us passo la relació d'opistobranquis que varem trobar:

1. Doto koehneckeri (3) alguns prop de postes
2. Flabellina pedata (4)
3. Calmella cavolinii (3)
4. Thuridilla hopei (1)
5. Crimora papillata (1)
6. Flabellina lineata (2)
7. Cuthona caerulea (1)
8. Diaphorodoris papillata (2)
9. Cratena peregrina (5)
10. Berthellina cf. edwardsi  o  Berthella cf. aurantiaca (1) <- no es diferencien "de visu"
11. Marionia blainvillea (1) <- subadulta, ja no era blanca, però encara no era marró...
12. Diaphorodoris luteocincta (1)
13. Tylodina perversa (1) amb posta
14. Elysia timida (50+) ara ja a prop i sobre les tiges de Acetabularia, que encara no tenen barret però estan molt crescudes.
15. Dendrodoris limbata (observada només per en Jordi)
16. Hypselodoris villafranca (observada només per en Jordi)
17. Doto coronata (observada només per l'Enric)
18. Cuthona genovae (observada només per l'Enric)
19. Elysia viridis (observada només per l'Enric)
20. Facelina rubrovittata (observada només per l'Enric)
21. Caloria elegans (observada només per l'Enric)
22. Flabellina affinis (observada només per l'Enric)
23. Tritonia striata (observada només per l'Enric)

Quant a altres grups animals, destacar les següents observacions:

Planàries:

• Prosthecereaus roseus
• Prosthecereaus moseleyi

Ctenòfors (molt desfets):

• Cinturó de Venus (Cestus veneris)
• Salpa democratica
• Beroe sp.

Altres:

• Posta de 5 ous de sipia (Sepia officinalis) lligats a un corall tou
• Un cogombre de mar (Holothuria forskali) que havia expulsat els tubs de Cuvier (suposo que algú l'havia trobat abans que jo, ja que l'expulsió sol correspondre a una estratègia de defensa).

Us afegeixo unes magnífiques fotos dels bitxos interessants del dia, cortesia d'en Jordi:

Crimora papillata                               Hypselodoris villafranca

Cuthona caerulea

Dendrodoris limbata

Transsecte Aiguafreda, 1 de maig del 2010.

Dissabte al matí varem fer el transsecte de la cala d'Aiguafreda. El mar estava pla i l'aigua, molt neta, estava a uns 15ºC. Erem 6 persones: l'Eli, tres amics seus, en Miquel Codina i en Guillem. Varem observar 23 espècies, entre les que va destacar un Janolus cristatus XXL (2a cita pel transsecte), un Doto koenneckeri en versió fosca i una gran quantitat d'Eubranchus farrani.

1. Aplysia parvula 1
2. Berghia coerulescens 1
3. Calmella cavolinii 1
4. Chromodoris kronhi 1
5. Cuthona caerulea 6 (la majoria petitíssimes)
6. Diaphorodoris luteocincta 1
7. Diaphorodoris papillata 6
8. Doto koenneckeri 1 fase fosca
9. Elysia timida 50
10. Elysia viridis 1 (Molt gran, versió semitransparent i sense punts blaus)
11. Eubranchus farrani 6
12. Facelina rubrovitatta 2
13. Flabellina pedata 3
14. Hypselodoris tricolor 3
15. Hypselodoris villafranca 1
16. Janolus cristatus 1 XXL
17. Marionia blanvillea 1
18. Peltodoris atromaculata 2
19. Polycera quadrilineata 7
20. Thuridilla hopei 2
21. Trapania lineata 2
22. Tritonia nilsodhneri 2
23. Tritonia striata 6

A més varem aprofitar per definir els llocs on l'Eli realitzarà el seguiment quantitatiu d'opistobranquis infralapidícoles.

Elysia viridis

Doto koenneckeri (Fase fosca)

Eubranchus farrani