Uns 20 dies després vam trobar-los allà mateix (enllaç), amb noves postes. Un mes i mig més tard continuen al mateix lloc, sense perdre contacte i seguint la seva tasca d'intentar fer perdurar la seva espècie.
Postes del 28 de març.
Postes del 18 d'abril.
Postes del 15 de maig.
Com a mínim se'n pot deduir que:
- Una vegada s'han trobat dos individus d'aquesta espècie no es separen. (Suposadament es troben damunt el seu menjar i que si s'acabessin les provisions, provablement marxarien cadascun pel seu costat).
- Sempre es posen a fer la posta els dos alhora (observeu les formes i seguiu les linies d'ous).
- Fan la posta de manera senextre (en sentit contrari a les agulles del rellotge).
Després de consultar amb en Manuel Ballesteros, ens va confirmar que pertanyen al gènere Onchidoris, però l'espècie només es podria confirmar sacrificant un exemplar i mirant la ràdula. Les descripcions de la Onchidoris pusilla s'assemblen als nostres exemplars, excepte que les brànquies haurien de ser blanques com els rinòfors.
Per part meva us puc assegurar que cap d'aquests dos exemplars arribarà al laboratori. Després de trobar-los tres vegades al mateix lloc, crec que val la pena continuar el seguiment. Potser no arribarem a identificar del tot l'espècie, però penso que poden aportar dades del seu comportament. El dia que en trobi un de solter anirà a parar al pot i cap a cal dentista...
No penso reconèixer que els he agafat carinyo :-)
La parella d'Onchidoris.
1 comentari:
Jo et dono suport!
Si els hagèssis agafat el primer dia no sabríem tot el què expliques sobre el seu comportament reproductor. La veritat és que és molt interessant fer aquests seguiments individualitzats... Davant de la impossibilitat (?) de fer marcatges individuals visibles, aquesta és una bona metodologia.
Publica un comentari a l'entrada